Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb G.Ingram, establí la necessitat d’un factor de creixement (la vitamina K) per als cultius de determinats microorganismes. El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable (el bacteriòfag), del qual no reconegué la natura viral, contràriament a F.d’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta.