Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista. Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa. És un dels iniciadors de la novel·la historicobiogràfica russa amb Kjukhlja (1925), novel·la sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra. Smert'Vazir-Mukhtara (‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28) tracta de la vida i l’obra de Gribojedov. Morí abans de poder acabar la tercera gran novel·la, Puškin, escrita de forma més realista. Solament dues parts arribaren a ésser publicades (1933 i 1943). Es dedicà també a la teoria literària: Problema stikhotvornogo jazyka (‘El problema del llenguatge en vers’, 1924) i Arkhaísty i novatory (‘Arcaistes i innovadors’, 1929). És autor de contes d’ambientació històrica, com Podporučik Kiže (‘El sotstinent Kiže’, 1928; duta al cinema el 1934), Voskovaja persona (‘La persona de cera’, 1931), etc. Escriví guions cinematogràfics, com Sinel’ (‘L’abric’), de Gogol’ (realitzada en cinema el 1929).