i Francisco Umbral | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francisco Umbral

literatura lit
Escriptor i periodista castellà, de nom de naixement Francisco Pérez Martínez.
Madrid, 11 de maig de 1935 — Boadilla del Monte, Madrid, 28 d’agost de 2007

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i col·laborà en programes de ràdio. El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística. És autor de nombroses novel·les en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat: Travesía de Madrid (1966), Las ninfas (premi Nadal 1975), Diario de un escritor burgués (1979), A la sombra de las muchachas rojas (1981), El día en que violé a Alma Mahler (1988) i Leyenda del César visionario (1992, Premio de la Crítica). És també autor d’assaigs i biografies literàries: Lorca, poeta maldito (1968), Valle-Inclán (1968) i Ramón y las vanguardias (1978), i de sàtires (Crónica de esa gente guapa, 1991; La derechona, 1995). També escriví llibres autobiogràfics: La noche que llegué al café Gijón (1977), Memórias eróticas (Los cuerpos gloriosos) (1992), Días felices en Argüelles (2005), etc. Col·laborà també regularment en diaris (El Norte de Castilla, El País i El Mundo) i revistes. L’interès per la llengua popular el dugué a escriure Diccionario para pobres (1977) i Diccionario cheli (1983). Premio Nacional de peridodisme (1994), premi Príncipe de Asturias de las Letras (1996), Premio Nacional de las Letras Españolas pel conjunt de la seva obra (1997) i Cervantes (2000). Pòstumament (2008) hom publicà la novel·la Carta a mi mujer, escrita a mitjan anys vuitanta.

Llegir més...