És dependent de l’ONU des del 1947. El 1988 en formaven part 164 estats membres. Els delegats d’aquests estats estableixen conjuntament els texts jurídics, la reglamentació internacional i la unificació de les regles administratives, tècniques i tarifàries en l’àmbit de les telecomunicacions. La Unió té a Ginebra la seva seu central, composta per un secretari general, dues direccions per als comitès consultius i un comitè permanent elegit, l’International Frequency Registration Board (IFRB), encarregat d’enregistrar les freqüències segons l’assignació de les estacions proposades pels estats. La Convenció Internacional de les Telecomunicacions constitueix la base jurídica de la reglamentació. Conté tres “reglaments” basats en l’assessoria tècnica i els informes que estableix el Comitè Consultiu Internacional de les Radiocomunicacions (CCIR) i el Comitè Consultiu Internacional Telegràfic i Telefònic (CCITT), els quals cada quatre anys revisen aquestes normes tècniques en les respectives assemblees plenàries.