La Union Act amb Escòcia culminà un procés iniciat amb la unió personal (Jaume I d’Anglaterra, 1603) i accelerat davant del perill d’una restauració dels Stuart (Anglaterra). La Union Act amb Irlanda fou una reacció defensiva contra el desvetllament dels catòlics (rebel·lió dels Irlandesos Units de Wolfe Tone, 1789). El parlament irlandès l’acceptà, però l’oposició a la unió es mantingué fins que Irlanda aconseguí l’autonomia (1921) i finalment, el 1949, la independència total (República d’Irlanda).