Presidida per Jean Lecanuet, nasqué com una aliança electoral de partits de centre no gaullistes per donar suport a la política de V.Giscard d’Estaing, aleshores president de la república. A les eleccions generals del 1978 es convertí en la segona força política del país i participà en el govern de coalició amb el RPR. Derrotat a les generals del 1981, aconseguí l’any 1986 de formar un altre govern RPR-UDF, dissolt per la convocatòria anticipada d’eleccions legislatives (1988), en les quals la coalició perdé la majoria. El mateix any, V.Giscard d’Estaing en fou nomenat president. En les eleccions del març del 1993, de nou coalitzat amb el RPR, assolí una àmplia victòria que li atorgà 213 escons i 11 dels 23 ministeris. En les legislatives del juny del 1997 la coalició conservadora fou derrotada pels socialistes, i restà representada amb 108 escons. L’ascens de l’ultradretà FN fou motiu de fortes dissensions al si de la UDF des de mitjan anys noranta, sobretot en els àmbits regional i municipal, on l’acceptació del suport per a mantenir o assolir el control del govern se situà en el centre del debat. El 1998 quatre membres d’aquesta formació, inclòs l’exministre de defensa, Charles Millon, desafiaren la direcció del partit i retingueren la presidència de les seves respectives regions amb el suport de l’FN. Tots ells foren expulsats del partit i Millon, president de la regió Roine-Alps, en formà un de nou, la Droite Libérale-Chrétienne. El mateix any el partit sofrí una nova escissió per part d’un dels seus líders, Alain Madelin, i al setembre François Bayrou, exministre d’educació, fou elegit president de la UDF en substitució de François Leotard, que dimití per les acusacions de finançament il·legal del desaparegut Parti Républicain. Bayrou refundà el partit en el Congrés de Lilla. Al novembre, la confederació UDF esdevingué partit únic, amb Bayrou al capdavant de la formació. Tanmateix, des de les eleccions regionals del 1999 es continuaren evidenciant les divisions dins del partit, motivades sempre pel suport del FN. El 2002 el partit sofrí una nova pèrdua d’efectius arran de la creació del nou partit de dreta Unió per la Majoria Presidencial (UMP), hereva del RPR. En les eleccions legislatives del juny d’aquest any aconseguí 31 escons a l’Assemblea Nacional. Al Parlament Europeu formà part del Partit Popular Europeu (grup demòcratacristià) fins el 2004, que abandonà per a cofundar un nou partit europeu de centre, el Partit Demòcrata Europeu, el qual, junt amb altres partits constituí el grup parlamentari de l’Aliança dels Demòcrates i dels Liberals Europeus. El maig de 2007 Bayrou fundà el Mouvement Démocrate (MoDem), nou partit de centre constituït principalment per la UDF, amb la previsió de dissoldre's en la nova formació en un termini de tres anys. El MoDem aconseguí tres diputats en les eleccions legislatives del juny de 2007.