Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia. Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista (1918), subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’I.Villalonga, dirigent del partit. Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica. Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País Valencià. Arran de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, que la Unió acceptà, se n'escindí un sector, que reobrí el setmanari Pàtria Nova. Reprengué les seves activitats públiques el 1930 liderat per J.Reig. Durant la Segona República participà en les campanyes per l’Estatut del País Valencià, i tingué regidors a l’ajuntament de València, tot i que en les eleccions municipals del 1931 havia participat amb els monàrquics. Deixà d’existir el 1933.