L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja (1158), tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis. L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà (escola de Bolonya). Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians (citramontani) i la dels estrangers (ultramontani). Amb el temps, diversos països hi establiren col·legis independents per a llurs estudiants.