Universitat de Barcelona

UB (sigla)

Façana de la Universitat de Barcelona (1863-89), obra d’Elies Rogent i Amat

© Arxiu Fototeca.cat

Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.

El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle. No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà.

El 1488 Ferran II disposà la unió de totes les escoles existents a Barcelona sota la dependència del canceller de l’estudi de medicina i arts, el qual adquiria la facultat de conferir graus com en un estudi general, primer pas per a la constitució d’una sola institució subvencionada pel consell de la ciutat (1507). Aquest regulà (1508) el pla d’estudis que establia els ensenyaments de gramàtica, lògica, filosofia natural i moral. Tanmateix, el 1510, a instàncies de Lleida, Ferran II revocà el privilegi del 1488, però les ordinacions del 1508 restaren vigents.

Vista parcial de la part frontal del paranimf de la Universitat de Barcelona

© Fototeca.cat

L’establiment definitiu dels estudis universitaris tingué lloc per un privilegi de Carles V el 3 d’octubre de 1533. El Consell de Cent cedí uns terrenys al capdamunt de la Rambla per a aixecar-hi l’edifici, i de moment el curs s’inicià a la casa de la ciutat. El 1544 fou inaugurada la càtedra de retòrica i grec, el 1547 la de teologia, el 1559 la de lleis i cànons, i el 1565 fou incorporat a l’estudi general l’antic estudi de medicina. El seu prestigi augmentà gràcies a personalitats com la de Cosme Damià Hortolà, que en fou canceller, Joan Lluís Vileta, Antic Roca, Pere Joan Nunyes o Antoni Oliva. El 1589 comprenia tres càtedres de gramàtica, una de retòrica, una de grec, sis de filosofia, una d’aritmètica i cosmografia, sis de medicina, sis de lleis i cànons i vuit de teologia.

El panorama varià al segle següent, a conseqüència de les guerres, de l’agitació estudiantina i de les discòrdies entre tomistes i suaristes, a la vegada que experimentava un procés de politització, que culminà durant la guerra de Successió, quan alumnes i professors es decantaren clarament per la causa de l’arxiduc d’Àustria i contribuïren a la defensa de la ciutat, assetjada per l’exèrcit borbònic. Com a càstig a la institució i a la ciutat, Felip V el 1717 promulgà el decret de fundació de la Universitat de Cervera, única en tot el Principat. Ja des del 1796 foren iniciades les temptatives per a la restauració de la Universitat a Barcelona, que hom aconseguí momentàniament del 1822 al 1823. El 1835 hom instaurà quatre càtedres de jurisprudència, i dos anys més tard tingué lloc la restauració de l’anomenada universitat literària, completada amb el decret de trasllat definitiu de la de Cervera (1842).

El nou centre, integrat per les facultats de filosofia i teologia, jurisprudència civil i canònica, medicina i farmàcia, instal·lat provisionalment al convent del Carme, tingué aviat una vida pròspera. El 1845 la Universitat de Barcelona fou establerta com a única del Principat, i comprenia les facultats de teologia (suprimida el 1868), dret (que fusionava les antigues de lleis i de cànons), medicina, farmàcia i filosofia. El càrrec de rector era de designació reial. A partir del 1857, arran de la llei Moyano, el seu règim fou igual al de les altres universitats de l’Estat espanyol. Figures com Antoni Bergnes de las Casas, Manuel Milà i Fontanals, Xavier Llorens i Barba o Manuel Duran i Bas n’aixecaren aviat el prestigi. Fou instal·lada en un edifici de nova planta, obra d’Elies Rogent, mostra de l’art neomedievalista (1874); la facultat de medicina, juntament amb l’Hospital Clínic, fou instal·lada també en un nou edifici, obra de Josep Domènech i Estapà (1907). El problema de l’autonomia universitària fou plantejat a partir del Congrés Universitari Català del 1903, i fou reprès el 1918.

Pel decret del govern de la República del primer de juny de 1933, en aplicació de l’article setè de l’Estatut de Catalunya, es creà la Universitat Autònoma de Barcelona. Liquidada amb el franquisme, després de la guerra, la Universitat de Barcelona fou reincorporada al conjunt de l’ensenyament estatal espanyol. Comprenia les facultats de filosofia i lletres, ciències, dret, medicina i farmàcia; el 1954 fou creada la de ciències econòmiques i empresarials, i des d’aquest any pot conferir el grau de doctor, que des del 1939 únicament podia atorgar la de Madrid.

A partir del 1950 fou iniciada la construcció de nous edificis universitaris destinats a les diferents facultats a la zona situada entre Pedralbes i les Corts de Sarrià, a l’anomenada Ciutat Universitària; l’edifici de la facultat de dret, obra de Subias, López-Íñigo i Giráldez, obtingué el premi FAD de l’any 1958. El 1987 la universitat signà un conveni amb la Diputació de Barcelona per a la construcció de nous equipaments i edificis docents a la Vall d’Hebron. Com a resultat de les successives ampliacions, des de la dècada dels anys noranta la Universitat de Barcelona es localitza físicament en quatre grans àrees: el centre de la ciutat (humanitats), Pedralbes (ciències i ciències socials), Bellvitge (ciències de la salut) i la Vall d’Hebron (ciències de l’educació). La universitat disposa, a més, d’una escola de turisme a Sitges.

El 1992 les dues divisions territorials creades a Lleida i Tarragona se segregaren i donaren lloc a la Universitat de Lleida i a la Universitat Rovira i Virgili, i el 1997 l’Escola de Biblioteconomia s’integrà en la Universitat de Barcelona. Aquest mateix any es constituí la Fundació Parc Científic de Barcelona, dependent de la universitat, un conjunt de serveis i equipaments per a la potenciació de la recerca i desenvolupament (R+D), la interdisciplinarietat i la transferència del coneixement. La biblioteca de la Universitat de Barcelona és la segona de l’Estat espanyol en nombre de volums. L’any 2005 liderava la investigació universitària de l’Estat i estava en segon lloc pel nombre de publicacions, per darrera del CSIC. Per al curs 2005-06 oferia 76 titulacions. L’any 2009, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya impulsà la creació del Barcelona Knowledge Campus (BKC), un espai d’excel·lència cientificotècnica homologat internacionalment.