Situada a la ciutat de Palma (Mallorca), té extensions universitàries a Menorca i a Eivissa.
Els antecedents remots de la Universitat de les Illes Balears es remunten als privilegis atorgats per Jaume II a la Universitat de Montpeller, epicentre científic del regne de Mallorca. Aquest és l’origen de les diferents iniciatives per tal de crear una universitat de Mallorca. L’any 1477, Beatriu de Pinós intentà revifar la tradició lul·lista fent un llegat per establir una càtedra lul·liana. El 1481 Agnès de Quint feu donació de rendes amb el mateix propòsit, i dos anys després Ferran II de Catalunya-Aragó atorgà els privilegis de l’Estudi General de Mallorca. El 1692 començaren a elaborar-se els Estatuts de la Universitas Maioricensis Lulliana, que s’aprovaren l’any 1697, però la imposició dels decrets de Nova Planta aturà aquest projecte. Durant els segles XVIII, XIX i part del XX no fou possible engegar cap iniciativa per crear una universitat a les Illes Balears.
L’origen directe d’aquesta universitat es troba en els cursos de filosofia i lletres i de dret de la Universitat de Barcelona (UB) que s’impartiren a l’Estudi General Lul·lià entre el 1951 i el 1957 i l’establiment oficial dels cursos de filosofia i lletres de la UB a Palma el 1967. Els cursos de dret i filosofia i lletres impartits els anys cinquanta s’hagueren de suprimir per motius econòmics, però el 1959 s’hi creà la càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB. A partir del 1967 i fins al 1973 funcionà com a delegació de la UB, concretament de la Facultat de Filosofia i Lletres. S’hi han impartit també estudis de turisme (1965-83) i treball social (anys vuitanta).
El 1972 es creà el Patronat Econòmic d’Estudis Universitaris i Superiors de les Balears, que, juntament amb la UB i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impulsaren els centres existents i lluitaren per la creació de nous. Així, el 1972 es creà la Facultat de Ciències (dependent de la UAB), i el 1973, la de Filosofia i Lletres (dependent de la UB), on s’impartia la llicenciatura d’història. Al mateix temps, es creà la Facultat de Dret, a l’edifici de Sa Riera. La Facultat de Filosofia i Lletres s’instal·là provisionalment a Son Malferit (Palma), i la de Ciències a l’antic col·legi dels Paüls.
El 1978, les diferents facultats se segregaren de les seves respectives universitats i crearen, juntament amb l’Escola Normal (de creació anterior), la Universitat de Palma. A partir del 1983 s’inicià la construcció del campus universitari, a 7 km de la ciutat, a la carretera de Palma a Valldemossa. El 1985, després del Patronat Econòmic d’Estudis Universitaris i de l’establiment de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’aprovaren els primers estatuts, que acompliren un paper important d’impuls i reorganització, i adoptà el nom actual d’Universitat de les Illes Balears (UIB).
El 1990 es creà l’Escola Oficial de Turisme, el 1992 la Facultat d’Educació i el 2000 la Facultat de Psicologia i l’Escola Politècnica Superior. El 2005 disposava d’una xarxa de 22 centres universitaris municipals, una desena de laboratoris especialitzats i dos instituts, un gestionat de manera mixta amb el CSIC i un altre en col·laboració amb els hospitals de la xarxa sanitària pública de les Illes Balears dedicat a la recerca en ciències de la salut. En formen part també l’Oficina de Suport a la Investigació, l’Oficina de Transferència de Resultats, el Centre de Tecnologia de la Informació, i el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció, entre d’altres. El curs 2020-21 oferia més de 60 titulacions. Des del 1996 la Universitat depèn del Govern de les Illes Balears.
Han estat rectors Antoni Roig Muntaner (1979-81), president de la Comissió gestora, Antoni Ribera i Blancafort (1981-82), Nadal Batle i Nicolau (1982-95), Llorenç Huguet Rotger (1995-2003), Avel·lí Blasco Esteve (2003-07), Montserrat Casas Ametller (2007-13), Jaume Carot (2013, per substitució, i des del 2021) i Llorenç Huguet Rotger (2013-21).