Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la col·laboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat. En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia. Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la universitat vigatana, la refongué i féu traslladar a Cervera. Els jesuïtes, que des del 1652 tenien una càtedra a la universitat, continuaren algunes classes a l’antic edifici, que el 1745 es convertiren en oficials gràcies a un conveni entre el bisbe de Vic i la Universitat de Cervera. L’ensenyament es reduïa a gramàtica, retòrica i teologia moral, matèries que el 1770, expulsats els jesuïtes, donà el nou seminari, fundat a l’antic convent dels jesuïtes, mentre que l’edifici de l’antiga universitat fou abandonat.