Constitueix com un cinyell estret (el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’) que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2.000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km. Els Urals són una antiga regió minera. Contenen grans reserves de minerals: ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc. Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de formació, i com a resultat de l’orogènesi aparegué el sistema. Els moviments tectònics posteriors ocasionaren una continuïtat d’elevacions i enfonsaments, acompanyats de trencaments. De l’W a l’E es distingeixen les zones tectòniques estructurals i el canvi de les roques de diferent litologia, edat i origen. És un sistema complet de serralades, les quals s’estenen paral·lelament en direcció sud. La característica general del relleu és l’asimetria entre el vessant occidental i l’oriental. El primer davalla suaument cap a la planura russa, mentre que el segon ho fa amb brusquedat cap a la planura de la Sibèria Occidental. L’escassa elevació absoluta dels Urals determina una geomorfologia de baixa i mitjana muntanya. Els cims són plans; n’hi ha alguns en forma de cúpula. El punt més elevat correspon al mont Narodnaja (1.894 m). La gran extensió dels Urals fa que el seu clima sigui zonal, des del clima de tundra, al N, fins a l’estepari, al S. La temperatura mitjana mostra més contrasts a l’estiu (6-8 °C al juliol al N i 22 °C al S). A l’hivern aquesta constant se suavitza, amb temperatures igualment baixes en ambdues zones (-20 °C al N i -15-16 °C al S). La xarxa fluvial és més desenvolupada al vessant occidental. Els rius més cabalosos pertanyen a la conca del Pečora i als afluents septentrionals del Kama. Dels escassos llacs, sobresurt l’Uvilda (71 km2). La major part del sistema és recobert de boscs. La fauna és pròpia de les tres zones naturals bàsiques: tundra (ren, guineu àrtica, perdiu blanca, etc.), bosc (os bru, mart gibelí, llúdria, esquirol, gall salvatge, etc.) i estepa (marmota, llop, guineu comuna, àguila, pioc salvatge, perdiu, falcó, etc.).
Sector dels Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com