i Urartu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Urartu

Nom donat en l’Antic Testament a la regió d’Ararat
Nom donat en l’Antic Testament a la regió d’Ararat
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).

En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh (Iran) i el Sevan (Armenia soviètica). Hom ha assenyalat una sèrie de semblances (en el camp lingüístic, religiós i onomàstic) entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri (1274 aC). Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III (858-825 aC). Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada per SarduriI (~840-830 aC) i que tenia la seu a Tušpa (vora el llac Van). El país, conegut des d’aleshores com a Urartu (Biainili en urarti), començà a adquirir importància. El segon sobirà fou Išpuini (~830-810 aC), combatut per Mutarris-Aššur, general de Samši-Adad V, que fou succeït pel seu fill Meinua (~810-781 aC). Al S sotmeté Ṣupani, i al N annexà la vall del riu Araxes. El seu fill, Argišti I (~780-756 aC), estengué els seus dominis vers l’W, prengué Melitene (~777) i una part del regne de Tuate de Tabal, al Taure. Emprengué l’explotació agrícola de la vall de l’Araxes, que fou continuada pel seu fill Sarduri II (~755-735 aC), el sobirà més important. La seva expansió vers l’W (Cilícia i N de Síria) l’obligà a enfrontar-se amb Kuštašpi de Kummuh (Commagene) i Hilaruwanda de Melitene, els quals derrotà (~745 aC). Vencé igualment Aššur-NirariV, a la conca superior del Tigris (~753 aC). El renaixement, però, del poder assiri, per obra de Teglatfalassar III, significà la fi de la influència urarti a Cilícia i Síria, car el sobirà assiri el vencé (743 aC) a Kištan i a Halpi (regió de Commagene). Una revolta el deposà i entronitzà en lloc seu Rusas I (~735-713 aC), el seu fill, que al final del seu regnat hagué d’enfrontar-se amb els cimmeris, poble nòmada del Caucas, que el derrotaren completament el 714 aC, i amb Sargon II d’Assíria, que també el vencé. Urartu havia deixat d’existir com a estat important. RusasI fou succeït pel seu fill Argišti II (~712-685 aC), i aquest per Rusas II (685-645 aC), gràcies al qual Urartu renasqué en el terreny econòmic. Hom sap ben poca cosa dels darrers quatre reis, Sarduri III (644-640 aC), Sarduri IV, Erimena i Rusas III, amb els quals s’acabà el país d’Urartu, per obra dels escites, que en prengueren la capital el 609 aC.

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...