Entusiasta de la cultura europea, sobretot de la francesa, que influí sobre la seva obra, la difongué a través del diari Servet-i-Fünün, amb l’ajut d’un grup d’intel·lectuals pertanyents, com ell, a la “nova literatura”. De la seva producció cal destacar Bir olünün defteri (‘Diari d’un home mort’, 1889), Ferdi ve şürekâsi (‘Ferdi i companyia’, 1894), Mavi ve siyah (‘El blau i el negre’, 1897) i sobretot Aşk-i memnu’ (‘L’amor prohibit’, 1900).