Inspirant-se en l’obra dels arquitectes A.Palladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses (església de San Pantaleone) com civils (teatre Villa, 1819). Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma (1816-31); jardí de Pincio— i restaurador (Colosseu, arc de Tit). Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica (1829-39).