i Fernando de Valdés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Fernando de Valdés

història eclesiàstica hist ecl i història hist
Eclesiàstic i polític asturià.
Salas, Astúries, 1483 — Madrid, 1568

Col·laborador de F.J.de Cisneros (1517), fou un dels redactors de les constitucions de la Universitat d’Alcalá. Bisbe d’Elna (1529), d’Ourense (1530-32), d’Oviedo (1532-39), de Lleó (1539), de Sigüenza (1539-46) i de Sevilla (1546), es distingí també com a polític: fou visitador de Navarra (1523) per tal d’urgir a l’obediència els seguidors del príncep de Viana (en són testimoni les Ordenanzas del 1525) i president de la Chancillería de Valladolid (1535) i del Consejo Real (1539). Inquisidor general des del 1547, reprimí els grups protestants de Valladolid i Sevilla i publicà un exhaustiu Índice de libros prohibidos (1559). La recusació com a jutge feta per B.Carranza, que havia estat encausat per ell, inicià la seva davallada personal (1559).

Llegir més...