i Valentinià III | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Valentinià III

Forma llatina deFlavius Placidus Valentinianus
història hist
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Ravenna, 2 de juliol de 419 — prop de Roma, 16 de març de 455

Obtingué la successió d’Honori (mort el 423), que fou efectiva amb la coronació (425) a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient. Durant la seva minoritat governà Gal·la Placídia. Durant el seu regnat l’Imperi perdé (429) els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics (451), per obra del general Aeci, que tingué molta influència a la cort i que Valentinià féu occir per instigació dels enemics d’aquell. L’emperador mateix fou mort en una conjuració. Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva.

Llegir més...