Col·laboradora del diari La Nación, assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana. Començà per la novel·la Hay que sonreir (1966), sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa. Seguiren Los heréticos (1967), volum de contes, El gato eficaz (1972), novel·la fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient: Aquí pasan cosas raras (1976), relats, i Como en la guerra (1977), novel·la on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les seves grans inquietuds existencials.