i la Valira | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Valira

l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.

El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp (dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient ) i la Valira d’Ordino (o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino ), els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella (a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira ). La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira; davalla ràpidament (grau Roig) en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles; prossegueix vers l’W i, després, el SW, fins a Prats (en aquest sector li han aportat llurs aigües, per la dreta, els rius de Ransol, de la vall de Riu, de Montcau i d’Auina). Segueix des de Prats la direcció N-S i, entre Meritxell i les Bons, s’obre pas a través d’un congost (forat de la Bor); a la Mosquera, quan inicia normalment la direcció vers el SW, rep, per l’esquerra, conjuntament, els rius dels Cortals, d’Ensagens i dels Agols. Més avall d’Encamp torna a engorjar-se fins prop de les Escaldes (collet de Caldes), on rep, per l’esquerra, els rius d’Engolasters (emissari de l’estany d’Engolasters) i Madriu. Passat l’aiguabarreig amb la ribera d’Ordino, rep, per l’esquerra, el riu de prat Primer i, per la dreta, els rius d’Enclar i d’Aós (el segon en importància dels afluents de la Valira, que davalla de la coma de Setúria i que travessa un terme de l’Alt Urgell, Aós de Civís). Rep, encara, els rius de Certers, de Llumeneres, la riera de la Rabassa i el Runer, per l’esquerra, i la riera de Fontaneda, per la dreta; dins l’Alt Urgell i fins a la confluència amb el Segre, aigua avall de la Seu d’Urgell i de Castellciutat, només cal esmentar l’aportació del riu de Civís, procedent de la vall de Sant Joan Fumat. La longitud és de 41,4 km (9 dels quals corresponen al recorregut fora de territori andorrà). L’origen del riu és clarament glacial (tot i que la vall és estreta i encaixada). A la Seu d’Urgell la mitjana anual del cabal del riu és de 9,45 m 3 per segon; el repartiment mensual és molt desigual, propi d’un riu de transició nivopluvial, amb un mínim d’hivern de 3,6 m 3 (gener i febrer), a causa de la retenció nival, un màxim de primavera de 24,6 m 3 (juny), un mínim d’estiu de 4,7 m 3 (setembre) i un màxim de tardor de 7 m 3 (novembre). Són rares les crescudes, però les d’octubre del 1937 i novembre del 1982 causaren grans destrosses.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...