La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar (842 m alt.), al S, i la serra de Migdia (725 m), al N. Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat (en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber), sinó en un eixamplament paral·lel, relativament poc accidentat, més al sud. Una gran part del territori (1544 ha) és inculta; al secà hom conrea 761 ha (oliveres, ametllers, garrofers i fruiters), i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu. Cal esmentar també els cirerers, que donen un dels productes més ben comercialitzats. A Campell hi ha granges agrícoles. El 61% de la població activa treballa en el sector primari. L’hàbitat es distribueix entre Benimaurell (o el Poble de Dalt), Campell (o el Poble de Baix), on hi hagué la primera parròquia, i Fleix (o el Poble d’Enmig), cap del municipi. Antics llocs de moriscs (94 focs el 1602, dins la fillola d’Oliva), formà part del ducat de Gandia. Fou un lloc actiu en les rebel·lions morisques. La repoblació fou lenta al s. XVII (160 h el 1646), i s’accelerà després (252 h el 1713, 700 h el 1787); el 1859 registrà 1 511 h, però la pujada s’estroncà abans d’acabar el segle (1 575 h el 1877, 1 551 h el 1887). Al s. XX ha tingut un fort corrent emigratori. El 2006 la població era de 948 h. El municipi comprèn el sanatori de llebrosos de Fontilles, el despoblat d’Ísber i l’antic castell de les Atzavares.