i Valldemaria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Valldemaria

Monestir femení cistercenc situat al municipi de Maçanet de la Selva (Selva), prop del límit amb el de Tordera (Maresme).

És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans. Era filial de l’abadia francesa de Monenque. La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació. El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III. L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa Maria o Sant Feliu de Cadins, a l’Alt Empordà, amb el títol d’abadessa, mentre que Valldemaria esdevingué priorat seu. El papa Alexandre II confirmà aquest trasllat. La comunitat de Valldemaria, protegida pels Cabrera, subsistí com a priorat amb força vida als s. XIV i XV. El 1492 tenia només sis monges i començà una època de decadència. El 1543 la priora Isabel Pasqual passà a residir a Sant Daniel de Girona, monestir amb el qual es fusionà definitivament Valldemaria el 1550. El 1603 l’abadessa de Sant Daniel arrendà les terres als Jalpí, que n'esdevingueren propietaris fins el 1905. Ara només en resta l’església, del s. XII, força mutilada, unida a una masia del s. XVII. Hom creu que en procedeix la imatge gòtica de Santa Maria de Cabrera, venerada a Maçanet de la Selva.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...