i monestir de Valldonzella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

monestir de Valldonzella

L’església del monestir de Valldonzella
© Fototeca.cat
Monestir de monges cistercenques ( Santa Maria de Valldonzella ), situat a la ciutat de Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda (Barcelonès). Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175. El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237. La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges. El 1263, amb l’autorització de JaumeI, construïren un nou monestir a ponent de la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, que fou inaugurat el 1269. El nou monestir fou molt afavorit per Jaume I i els seus successors i pels bisbes de Barcelona, que li uniren la parròquia de Sant Esteve de Parets (1291) i de Santa Creu d’Olorda (1416). Al principi del s XIV la comunitat es componia d’unes cinquanta monges, la majoria filles de la noblesa ciutadana. El 1410 emmalaltí i morí en aquest monestir Martí I, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s’hi retirà. La reforma tridentina afectà molt la vida del monestir, insistí en la clausura i prohibí d’entrar-hi més novícies, fins que la prohibició fou atenuada per Roma el 1599 gràcies a l’intervenció de Felip III de Castella. En 1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat, i a la fi el monestir fou destruït el 1652 amb motiu del setge de Barcelona. El 1674 la comunitat passà a viure a l’antic priorat pobletà de Natzaret , situat al carrer que més tard rebé el nom de Valldonzella, on residí pràcticament fins el 1909, bé que durant el s XIX les monges hagueren d’abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a Mataró (una bona part de l’edifici fou destruït, i reedificat el 1826) i l’hagueren d’abandonar temporalment el 1835 i el 1847. En 1913-19 es traslladaren a l’indret actual de Bellesguard per consell del bisbe Torras i Bages, en un nou monestir projectat per Bernadí Martorell. L’església, dedicada a l’Assumpció, és un notable edifici modernista neogòtic. La comunitat actual és formada per 47 monges.

Abaciologi de Valldonzella

Berenguera de Cervera 1237-1249
Berenguera 1 1251-1276
Sibil·la de Llor (Desllor) 1278-1297
Alamanda 1299-1302
Maria de Solicrup 1307-1335
Maria Ricard 1337-1347
Arsenda de Pla 1348-1361
Alamanda de Pla 1361-1371
Margarida de Marata 1371-1375
Caterina de Sebastida 1377-1401
Constança de Cabrera i de Foix 1403-1433
Violant d’Esplugues 1433-1437
Angelina de Pla 1437-1468
Violant de Sajol 1468-1472
Francina de Sarriera 1472-1476
Francina Joana de Casanova 1476
Violant de Sajol 2 1476-1478
Caterina de Boïl de Boixadors 1478-1503
Serena de Vallseca 1504-1511
Aldonça de Bussot 1513-1514
Elionor d’Anglès 1514-1516
Àgata de Vilatorta 1516-1539
Elisabet de Corbera 1546-1552
Genoveva de Sapilla 1552-1556
Jerònima Alegre 1566-1576
Peronella de Vilagaià 1577-1580
Paula de Vilatorta 1582-1602
Magdalena de Foixà i de Vilanova 1602-1604
Jerònima Desbosc 1604-1605
Anna Canta i d’Oms 1605-1613
Maria de Boixadors 1613-1633
Emerenciana Canta de Vallgornera 1633-1673
Anna de Tord i d’Oluja 1674-1688
Serafina d’Oluja i de Cordelles 1688-1697
Josepa de Balleró i de Ramon 1698-1719
Agustina de Bolleró i de Ramon 1720-1740
Manuela de Riba i de Comalada 1741-1744
Clemència de Solanell i de Foix 1745-1749
Teresa de Prat de Santjulià i de Tord 1749-1787
Gertrudis de Magarola i de Reard 1787-1793
Maria Antònia Sanç i de Barutell 1794-1830
Joana de de Barutell i de Mercer 1830-1854
Úrsula Ruesch i Roig 1854-1864
Antònia Mestre i Solà 1867-1900
Maria de l’Esperança Roca i Roca 1900-1924
Margarida Maria Suñol i Baulenas 1924-1945
Montserrat Reverter i Roca 1945-1951
Maria Esperança Suñol i Figueras 1951-1976
Maria del Vinyet Jacas i Catasús 1976-1983
Felicitat González i Fernández 1983-2004
Núria Illas i Culla 2004-
1 potser l’anterior; 2 segona vegada

Col·laboració: 
APl
Llegir més...