i Francesc de Paula Vallet i Arnau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc de Paula Vallet i Arnau

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Sacerdot.
Barcelona, 1883 — Madrid, 1947

Rebé la primera educació religiosa als col·legis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona. Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús (1907). Ordenat de sacerdot (1920), inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis. El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola; en aquests es dedicaven cinc dies complets a l’oració i a la incidència del missatge cristià sobre les seves vides privades i responsabilitats socials (Obra d'Exercicis Parroquials). Exercí una extraordinària influència a tot Catalunya, on aconseguí d’aplegar 15 000 afiliats, agrupats a les parròquies en lligues de perseverança. Endut per la seva vocació, deixà la Companyia de Jesús (maig del 1928) i el mateix 1928 fundà la Congregació de Cooperadors Parroquials de Crist Rei. El juny de l’any següent, per diposició de la Santa Seu, trobà incardinació a la diòcesi de Salto (Uruguai), on, acompanyat de quatre exercitants catalans, Lluís Ballvè, Miquel Soler, Joan Terradas i Herman Bonnin, inicià i fundà una obra similar a la de Catalunya, amb el nom d’Obra de los Retiros Parroquiales, que aviat estengué a la diòcesi de Melo i a algunes ciutats argentines de la riba occidental del riu Uruguai. En aquest país féu una gran tasca de promoció d’exercis espirituals i altres tasques pastorals. El 1931 convocà a la ciutat de Paysandú els mil primers exercitants i hi féu nombrosos baptismes d’adults. Finalment, tornà, el 1932, a Barcelona amb la finalitat de formalitzar la seva fundació, però se n'anà a França, on hagué d’incardinar-se a la diòcesi de Valença del Delfinat (Occitània, 1933), gràcies a la protecció que li dispensà el bisbe Camille Pic; establert a Chabeuil, consolidà la fundació dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei i estengué l’obra dels exercicis pel Delfinat i la Provença. El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, deixà França i s’establí, amb alguns companys seus, a Madrid, on continuà la difusió del seu apostolat. També és obra seva la fundació de la congregació femenina de Cooperadors Parroquials de Crist Rei, que tenen cura de les cases d’exercicis espirituals. Morí mentre predicava uns exercicis.

Col·laboració: 
ASoB
Llegir més...