i Juli Vallmitjana i Colomines | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Juli Vallmitjana i Colomines

Disseny i arts gràfiques    Pintura    Literatura
Juli Vall-mitjana i Colomines
© Fototeca.cat
joieria joi, pintura pint i literatura lit
Escriptor, pintor i argenter.
Barcelona, 1873 — Barcelona, 1937

Continuà l’ofici familiar d’argenteria. S'inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries. Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir. El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí (Alta Ribagorça), amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades. El 1899 participà a la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats. Al començament del s. XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure. Durant aquest temps es dedicà a freqüentar els ambients gitanos i els anomenats barris baixos de Barcelona, on serví de guia a Nonell i a Picasso. Signà la producció literària inicial com a J.V.Colomines: Coses vistes i coses imaginades, Fent memòria, Els oposats, De la ciutat vella, De la raça que es perd, Veient i escoltant (1906). En un primer període de la seva producció, des del 1906 fins al 1911, assolí l’èxit més important com a dramaturg amb Els zin-calós (1911) i el màxim fracàs amb Muntanyes blanques (1912) i féu públiques unes obres de narrativa i dotze de dramàtiques: Sota Montjuïc (1908), La Xava, Els jambus (1910), En Tarregada, La gitana verge, El corb (1911), etc. Són generalment peces curtes i d’ambient gitano. Durant el 1915 i el 1916 tornà a tenir una època productiva: Prop de l’ombra, La gran diadema (1915) i l’òpera Tassarba , amb música d’E.Morera (1916). El 1922 estrenà A l’ombra de Montjuïc , i el 1923 El barander, A la Costa Brava, Cants d’orient i Don Pau dels consells , on alternava temes diversos amb el tema preferit. Altres obres seves són La dèria nova o la fal·lera de don Jaume (1924), La bruixa blava i La caravana perduda (1929). Des del 1930 no publicà ni estrenà cap obra, però continuà escrivint: Albí, Cartes al meu fill David i un recull de cent contes. Cal destacar la importància del seu llenguatge en les obres de baixos fons i de tema gitano.

Col·laboració: 
FrC
Llegir més...