És a la Toscana, en una vall de la serralada de Protomagno, a 953 m, dins el municipi de Regello, a la província de Florència. S'inicià amb el centre eremític de Santa Maria d’Acquabella, on es retirà el 1036 sant Joan Gualbert, el qual l’erigí en abadia (1039) i en centre de la nova congregació. Sota la protecció de Matilde de Toscana i dels papes, tingué un gran desplegament de riquesa i de filials durant els segles XIII-XV. Saquejada per les tropes de Carles V (1538), fou revitalitzada per Giovanni Leonardo (1601) i per l’abat Averardo Niccolini a mitjan segle XVII. Suprimida per Napoleó (1808), fou restaurada el 1814, i fou definitivament suprimida el 1886. Té elements romànics (el campanar) i restes de muralles i torres del segle XV, però l’abadia fou totalment reconstruïda entre els segles XV i XVII. Hi ha pintures al fresc (segles XVII i XVIII) i altres elements artístics. Ara és seu de l’institut forestal italià, i una part dels edificis, recuperada pels monjos, és una estació d’estiueig i d’espiritualitat.
Monestir de Vallombrosa
Mauro Melloni (CC BY-ND 2.0)