Futbolista i periodista, debutà en el cinema amb Riso amaro (1949) i prosseguí amb una sèrie de films neorealistes que el consagraren definitivament, bé que la seva interpretació artística fou una mica irregular. Cal recordar la seva actuació a les pel·lícules Il camino della speranza (1950), Roma ore 11 (1952), Thérèse Raquin (1953), La ciociara (1960), Phaedra (1961), Vu du pont (1962), The Cardinal (1963), Nevada Smith (1966), The Kremlin Letter (1970), The Greek Tycoon (1977) i The Godfather. Part III (1990). Treballà també per a la televisió.