i Ferran Valls i Taberner | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ferran Valls i Taberner

Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
història del dret hist dr i història hist
Jurista i historiador.
Barcelona, 1888 — Barcelona, 1942

Es doctorà en dret i filosofia i lletres i amplià estudis a París. El 1914 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris, i fou adscrit a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià . S'afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona (1921). Del 1922 al 1928 fou catedràtic d’història de la Universitat de Múrcia. Des del 1918 fou membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Historicoarqueològica) i el 1935 n'esdevingué numerari. Féu cursos d’història als Estudis Universitaris Catalans i impulsà la formació de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona. En temps de la dictadura fou empresonat, i exiliat a Morella, juntament amb altres membres de la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona. En proclamar-se la República (1931) adoptà una actitud cada vegada més recelosa envers el moviment catalanista; fou diputat per la Lliga al Parlament de Catalunya (1932) i a les Corts Espanyoles (1935) i dirigí l’Arxiu de la Corona d’Aragó i la Biblioteca Universitària de Barcelona. En esclatar la Guerra Civil de 1936-39, es refugià a Roma i passà més tard a la zona franquista. Formà part de la missió cultural de propaganda que Franco envià a l’Amèrica del Sud (1937). El 1939 tornà a Barcelona, on esdevingué catedràtic d’història universal de la universitat, president de l’Acadèmia de Bones Lletres, de l’Ateneu i de l’Escola de Bibliotecàries i reprengué la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Atacà el catalanisme en articles a La Vanguardia i reuní els seus escrits a favor del nou règim polític en el volum Reafirmación espiritual de España (1939). Alhora es vinculà a determinats corrents religiosos afavorits per la nova situació. Esdevingué director de la delegació catalana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (1940-42). Morí sobtadament. Deixà un gran nombre de publicacions històriques i jurídiques, entre les quals es destaquen Los abogados en Cataluña durante la edad media (tesi doctoral, 1915), Texts de dret català (1913-20), una Història de Catalunya , en col·laboració amb Ferran Soldevila (en dos volums, 1922-23), Estudis d’història jurídica catalana (1929), La cour comtale barcelonaise (1935) i una gran quantitat d’opuscles i articles dins els Estudis Universitaris Catalans i altres revistes especialitzades. Pòstumament, fou publicat un recull ampli de la seva obra amb el títol d' Obras selectas de Fernando Valls-Taberner (1952-61).

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...