Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls. Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Col·laborà a La Renaixença –fou president (1902-04) de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català, La Veu del Montserrat, Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana. Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert. Publicà novel·la (Mes memòries, 1882; L’exemple, 1885; Guideta, 1887; Lo segador, 1892); drama (Maria de Montpeller, 1893; La vida moderna, 1893, ambdós premiats als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València; Lo missatge d’un cabdill, 1895); poesia (Records i llàgrimes, 1897), i assaig (Articles crítics sobre algunes costums catalanes, 1883, Lleuger estudi o petites observacions sobre l’educació dels fills,1898). Fou mantenidor (1980) dels Jocs Florals de Barcelona i president dels d’Olot (1896), i membre destacat de la Lliga de Catalunya. Fou pare de l’escriptor Magí Valls i del pintor Nolasc Valls.
Josep Maria Valls i Vicens
© Fototeca.cat
Escriptor.