Vallsanta

Santa Maria de Vallsanta

Ruïnes de l’església, del monestir de Vallsanta

© Fototeca.cat

Antic monestir de monges cistercenques ( Santa Maria de Vallsanta ) del municipi de Guimerà (Urgell), situat a la vora del riu Corb, a l’W del terme.

S'originà pel trasllat de part de la comunitat del proper monestir de la Bovera. Vers l’any 1235 es començaren les obres i les monges s’hi establiren a partir del 1237. Es tenen notícies que l’any 1249 ja s’havia completat el trasllat. Per un document de l’any 1267 se sap que hi havia una completa comunitat amb tots els càrrecs —hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elvira d’Aguda—, com també totes les dependències del monestir. Vers l’any 1272, el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va fer una deixa de 200 morabatins al monestir de Vallsanta per ajudar a les despeses de la construcció del claustre. La vida monàstica continuà amb plena vitalitat durant els segles XIV i XV, com a continuació de la que començà en aquell primer monestir de la Bovera.

Durant l’any 1589 fou visitat per l’abat de Poblet, Francesc Oliver de Boteller, el qual el va trobar molt decaigut, amb una comunitat de tres monges; per això amb data de 13 de maig de 1589 va disposar que la comunitat es traslladés al monestir de Santa Maria del Pedregal, del Talladell, prop de Tàrrega. Ara a Vallsanta queda només un munt de ruïnes i part de l’església gòtica amb grans finestrals. El 1986 hom dugué a terme una primera fase d’excavacions arqueològiques que permeteren recuperar diverses peces d’escultura gòtica, entre les quals la tapa del sarcòfag suposadament de la tomba de Bernat de Boixadors. El 2008 hom inicià una nova fase molt més ambiciosa d’excavacions, també orientada a la consolidació i la restauració de l’estructura arquitectònica del convent.