i Josep Vallverdú i Aixalà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Vallverdú i Aixalà

Lingüística i sociolingüística    Literatura
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
lingüística ling i literatura lit
Escriptor.
Lleida, Segrià, 9 de juliol de 1923

El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques. Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intel·lectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme (Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres). Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer. Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols (1949-56), posteriorment exercí la docència a Balaguer (1956-59), Lleida (1959-70) i les Borges Blanques, on fou catedràtic d’institut (1982) i es jubilà (1988). S'inicià de molt jove com a escriptor, i el 1954 guanyà un concurs de novel·la juvenil. La seva producció posterior, tota en català, comprèn bàsicament prosa i és sobretot abundant i coneguda en els vessants infantil i juvenil. Continuà també traduint, especialment per a Edicions 62 (Dashiell  Hammett, Raymond Chandler, James Hadley Chase, Robert Louis Stevenson, etc.), i fou un col·laborador assidu de Cavall Fort (1961) des de la fundació d'aquesta revista, en la qual publicà  nombrosos contes. Ha estat també autor de llibres de text i ha col·laborat a la premsa diària (La Mañana, Lleida, Avui, Segre, etc.).

Autor de vocabulari ric i prosa eficaç, adreçat als lectors infantils i juvenils, publicà les narracions: El venedor de peixos (1960), Trampa sota les aigües (1965; premi Joaquim Ruyra 1963), La caravana invisible (1968), Rovelló, (1969; premis Folch i Torres 1968, J'aime lire, 1990, i Bernad Versele, 1991), En Roc, drapaire, (1970; premi Folch i Torres), L’home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974), Un cavall contra Roma (1975), Tres xacals a la ciutat (1976, declarat Llibre d'interès juvenil pel ministeri de cultura, 1977), Els inventors de fantasmes (1977), En Mir l’esquirol, (1978), Els amics del vent (1979), Les aventures del rellotge (1981), L’alcalde ferrovell (1981, premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya per a l'obra de creació per a públic juvenil 1982), Saberut i cua-verd (1982, premi Comisión Católica Española de la Infancia 1983), Gasan i el lleopard (1984), El fill de la pluja d’or (1984), El vol del falcó (1985), Els convidats del bosc (1986), L’espasa i la cançó (1986), L’illa groga (1986), Nàufrags a l’espai (1986), Els fugitius de Troia (1989), El viatge del Dofí Rialler (1990), Mans de bronze (1990), La creu dels quatre anells (1990), Els genets de la tarda (1992), L’home de gregal (1992), Lladres de cavalls (1992), Un estrany a l’Arca (1992), Punta de fletxa (1993), Silenci, capità! (1993), Joc d’eixerits (1994), Germana veritat (1994), Una quarta a babord (1995), L’ombra del senglar (1997),Els fugitius de Troia (1998), Estimat Stavros (1999), Gegants a Rocanegra (1999), El patró Gombau (2000), Les raons de divendres (2003), Primi quatre estrelles (2003), El silenci i la pedra (2003), La presó de Lleida (2003), El testament de John Silver (2007; premi Crítica Serra d’Or al millor llibre juvenil 2008), Xau, el gos nàufrag (2008) i Terra de llops (2012).

Aplegà els seus contes en els reculls Homes, bèsties i facècies (1979), Gira-sol d’històries (1980) i Contes en òrbita (1991). El 1980 guanyà el premi Serra d’Or per Història de Lleida explicada als joves i és també autor d’algunes adaptacions i obres teatrals (Sant Jordi mata l’aranya, 1982; Quan tot comença a rutllar, 1990; Nerta, 1996). Fora dels gèneres de ficció, és autor de Història de Lleida, explicada als joves (1979, premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, 1980).

L’obra per a adults comprèn reportatges i assaigs, centrats en la Catalunya de ponent i, especialment, Lleida i la seva regió. Dels primers, hom pot esmentar la sèrie Catalunya-Visió (1963-74, en vuit volums), La Catalunya aragonesa (1969), Quatre bisbats a terres de Lleida (1971), Viatge entorn de Lleida (1972) o Els rius de Lleida, (1973). De l’assaig sobresurten Catalans pel món (1969), Catalunya continental (1968), Proses de ponent (1970), Indíbil i la boira (1983) i els reculls d’articles a la premsa i conferències La lluna amb les dents (1989), Entrada lliure (1993), Convidat a parlar (1995), Finestra i espill (2008) i Viatge al segle XX i altres proses (2009), i els dietaris Vuit estacions (1991) i Quasi nou llunes (2007), a més de diversos estudis literaris, biogràfics i històrics (De Morera Galícia a Guillem Viladot, 1980; El Rector de Vallfogona i la llengua del Barroc, 1982; Guimerà, pedra i llum, 1996; Josep Lladonosa i Pujol. L’home i la figura, 2006; Josep Carner i Puig-Oriol. Semblança biogràfica, 2008; i l’autobibliografia Pelegrí dels mots: Viatge pels meus llibres, 2007). Ha publicat també diversos reculls de narracions (Festa major, 1970; Ara mateix eren aquí, 1987; La germana de la núvia i altres relats, 2008), els volums autobiogràfics Les vuit estacions (1991), Vagó de tercera (1996), Garbinada i ponent: els meus anys cinquanta (1998), Desmudat i a les golfes (2000), Hora nona (2005), Veïnats i fesomies (2010), Quadern de les coves (2010), Ciutadà s/n (2010), Però plou poc (2012), i Relats per al Passeig (2013) i els reculls poètics Poemes al gos (1977), De signe cranc (2009), Bestiolari (2011) i Argila (2014).

Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, el basc, el francès, l’italià i el rus. Membre numerari de l’IEC des del 1991 (secció filològica) i des del 1983 hom convoca un premi d’assaig amb el seu nom. A banda dels premis esmentats, la seva trajectòria i el conjunt de la seva obra han estat distingits amb el premi Ramon Fuster a la tasca pedagògica (1988), la Creu de Sant Jordi (1990), Premi Alice-città di Sassari (1993), el premi Jaume d’Urgell del Consell Comarcal de la Noguera (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000), la Medalla d'Or de la Universitat de Lleida (2000), el premi Trajectòria (2002), el doctorat honoris causa per la universitat de Lleida (2004), el premi Reconeixement Infància 2009, el Memorial Joan XXIII (2011), i el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2012). En ocasió dels seus noranta anys (2013) rebé diversos homenatges, entre els quals el de la Universitat Catalana d'Estiu. 

Col·laboració: 
LlBG / ICG / GVA
Llegir més...