Enric Valor i Vives

(Castalla, Alcoià, 22 d’agost de 1911 — València, 13 de gener de 2000)

Enric Valor i Vives

© Fototeca.cat

Escriptor, folklorista i gramàtic.

Féu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica. Col·laborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil (El Luchador i, en català, a El Tio Cuc, El Camí, El País Valencià, publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans) i de després (Jornada, Levante, Esclat i altres).

Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb algunes adaptacions a la modalitat valenciana: Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), Curs mitjà de gramàtica catalana (1977), La flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1984), Vocabulari fonamental (1988) i Vocabulari escolar de la llengua (1989).

Fou important també la seva labor com a recopilador de rondalles, que publicà en la col·lecció de vuit volums de Rondalles valencianes (1984-88), a més d’altres reculls anteriors (dos volums de Meravelles i picardies, 1964 i 1970).

En el vessant més pròpiament literari, és autor d’una obra narrativa arrelada clarament a la seva comarca, que comprèn els reculls de relats Narracions de la Foia de Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982), Narracions perennes (1988) i Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996) i, especialment, les novel·les L’ambició d’Aleix (1960), La idea de l’emigrant (1982) i la trilogia del Cicle de Cassana: Sense la terra promesa (1980), Temps de Batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). El 1995 fou publicada Converses amb un senyor escriptor, biografia en forma d’entrevista.

Rebé, entre d’altres, el Premi Manuel Sanchis Guarner (1983), el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de València (1993) i la Universitat de les Illes Balears (1998).