i Joaquim Vancells i Vieta | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Vancells i Vieta

Pintura
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor.
Barcelona, 28 de juny de 1866 — Barcelona, 26 de desembre de 1942

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura (1882-83) al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos. Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme. Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure. Es perfeccionà sol, pintant a les rodalies de Terrassa. L’any 1891 presentà un paisatge del Vallès a la Sala Parés, i obtingué pel seu quadre Febrer una menció honorífica a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. A la del 1894 guanyà una segona medalla amb Sant Llorenç del Munt, i a la del 1896 una primera medalla amb Riera de la Barata. Del 1890 al 1896 són els seus millors quadres en gris, dels quals traspua un lirisme pictòric que l’apropa a la pintura idealista coetània, i on aconsegueix una gran poesia gràcies als vels misteriosos de boira que envolten i matisen els contorns de les serres de Sant Llorenç. La seva amistat amb Alexandre de Riquer i Modest Urgell contribuí segurament a donar a les seves obres aquest caire sentimental, alhora que la influència del primer es féu notar en el camp de la decoració modernista que ell introduí a Terrassa: acabà la decoració de l’Institut Industrial —començada per Riquer—, decorà la casa Amat Pagès, les sales de l’Agrupació Regionalista, el cafè Comdal, la botiga Vídua Carner, en un estil modernista d’arrels britàniques. Fou empresari i director dels espectacles d’arts Ars Lucis desenvolupats a Terrassa en 1906-07, amb la col·laboració de Joan Llongueras. Membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc, pintà els paisatges de dos plafons del presbiteri de Montserrat, les figuretes dels quals són de Baixeras. És responsable de molts dels paisatges dels quadres de Cusachs. Mentre continuava conreant un paisatgisme líric i boirós de forma ja estandarditzada i comercial, la seva obra original evolucionà vers una pintura més viva de colors, amb una matèria pictòrica més vigorosa, un art més objectiu, més realista, desenvolupat en els mateixos paisatges naturals de Llavaneres i de Terrassa.

Col·laboració: 
ETB
Llegir més...