i Vancouver | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vancouver

Vista general de Vancouver
© Xevi Varela
Ciutat de la Colúmbia Britànica, Canadà.
Població: 
603.502 h
[2011]

Situada a la costa del Pacífic, forma un port natural a la badia de Burrard, braç de l’estret de Geòrgia. Tercera aglomeració del país (2 116 581 h [2006]), és centre del comerç canadenc pel Pacífic i cap de línia dels dos ferrocarrils transcontinentals (el Canadian National i el Canadian Pacific). La indústria de la fusta, la del paper i l’alimentària són les preponderants. També té indústria metallúrgica, de material ferroviari, química i de construcció naval, i el turisme ha esdevingut, després de la indústria de la fusta, la principal activitat econòmica. Hi té terminal l’oleoducte procedent d’Alberta. Important port. L’àrea urbana s’expandeix per nuclis propers, com els de New Westminster i North Vancouver. Té un dels ferrocarrils metropolitans elevats més llargs del món (SkyTrain), inaugurat el 1986.

Al territori metropolità hi ha la Universitat de British Columbia, fundada el 1908, i també una part de la Universitat Simon Fraser, amb seu a Burnaby. La ciutat inclou Stanley Park, un dels parcs urbans més grans del món (405 ha) i notable per la seva flora. Entre els museus sobresurten el museu d’antropologia (1947), a la Universitat de British Columbia, el Museum of Vancouver, d’història de la ciutat (1894), el museu de la ciència Science World (1988) i la Vancouver Art Gallery (1931).

Vancouver té la concentració més gran de població xinesa de nord-amèrica (prop d’un 30% l’any 2006), que cresqué sobretot entre els anys vuitanta i el 1997 per l’arribada d’immigrants procedents de Hong Kong arran de la transferència d’aquest territori a la Xina Popular.

La ciutat rep el nom de l’oficial de la marina britànica Robert Vancouver, el qual explorà la zona a finals del s. XVIII. El territori on s’assenta l’actual ciutat fou en un principi un centre de serreries i explotació forestal des de la segona meitat del s. XIX. Fundada el 1886, l’any següent hi arribà el ferrocarril trancontinental, que, en connexió amb el port, convertí la ciutat en una de la principal sortida al Pacífic del Canadà i en un centre comercial de primer ordre. El 1986 s’hi celebrà l’Exposició Universal, i el 2010 fou seu principal dels Jocs Olímpics d’hivern.

Llegir més...