i Vanuatu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vanuatu

Nom amb què fou conegut fins el 1980 l’estat deNoves Hèbrides, Nom oficial deRipablik blong Vanuatu (bi), Nom oficial deRépublique de Vanuatu (fr), Nom oficial deRepublic of Vanuatu (fr)
Complex hoteler a la illa d'Iririki (Vanuatu)
© Phillip Capper
Estat insular de l’oceà Pacífic, uns 400 km al NE de Nova Caledònia i uns 1 000 km a l’W de Fiji.
Població: 
258.000 h
[est. 2012]
Extensió: 
12.190 km2

La geografia

La capital és Port Vila, a l’illa d’Efate. Arxipèlag d’origen volcànic i coral·lí, comprèn les illes d’Espiritu Santo, Malekula, Malo, Aoba, Maewo, Pentecost, Ambrym, Epi, Efate (on hi ha la capital), Erromango, Tanna i Anatom, a més de les Illes Torres i les Illes Banks i nombrosos illots, que s’estenen al llarg de 800 km en direcció NW- SE. El relleu és muntanyós (1 879 m al mont Tabwemasana, a l’illa d’Espiritu Santo) i hi ha volcans actius. El clima i la vegetació són de tipus tropical oceànic, molt més sec a les illes meridionals; hi són freqüents els ciclons.

L’agricultura és tropical de subsistència (bananes, nyams, taro, mandioca, etc.). Hi ha plantacions de coco (dels quals hom extreu copra, principal producte d’exportació), de cafè i de carbasses (introduïdes el 1993). L’explotació forestal del bosc tropical, les llicències de pesca a països tercers i la ramaderia (bovins a les illes del S) contribueixen en una mesura apreciable al PIB. Des de la meitat de la dècada dels vuitanta, el turisme i les activitats financeres, atretes mitjançant una política d’exempcions fiscals, han esdevingut els principals sectors per la seva aportació al PIB (65% el 1995), bé que prop del 50% de la població activa es dedica encara a l’agricultura. L’energia és obtinguda bàsicament d’una central termoelèctrica alimentada per petroli. El 1994 una prospecció assenyalà la presència d’importants jaciments submarins de petroli. El comerç és molt deficitari, i el país rep ajut econòmic dels EUA, la Gran Bretanya i França. La unitat monetària és el vatu. La renda per capita és de 1.290 $ (1996).

La població (19 h/km2) presenta un alt creixement (14,7‰, el 2007) i és en la seva majoria melanèsia (92%). El cristianisme (catòlics, protestants, anglicans) hi és majoritari. L’anglès, el francès i el bislama (varietat local de pidgin-english) són els idiomes oficials. Vanuatu és una república. L’òrgan legislatiu és un parlament unicameral de 52 membres elegits per sufragi universal. El cap d’estat és el president, elegit per cinc anys pel parlament i els representants territorials. Vanuatu és membre del Commonwealth, l’ONU, el Banc de Desenvolupament Asiàtic i el Fòrum del Pacífic del Sud.

La història

Descobert pel portuguès P.Fernandes de Queirós (1606), l’arxipèlag fou explorat al s. XVIII per Louis de Bougainville i James Cook, el qual el 1774 li donà el nom de Noves Hèbrides. Disputat per anglesos i francesos, el 1887 ambdues potències acordaren un condomini (ratificat el 1906). Base naval aliada durant la Segona Guerra Mundial, l’arxipèlag accedí a la independència en l’àmbit del Commonwealth i adoptà el nom actual el 1980, any que hi hagué un intent de secessió de l’illa d’Espiritu Santo. En les eleccions generals del 1983, el Vanuaku Pati (VP), liderat per Walter Lini, confirmà el seu mandat. El 1985 el govern hagué de fer cara a les acusacions de corrupció i violació dels drets humans. Tanmateix, en les eleccions del 1987, el VP retingué de nou el poder. Vanuatu mantigué relacions tenses amb França, sobretot a causa del suport oficial al moviment secessionista de Nova Caledònia, la disputa sobre els illots de Matthew i Hunter i el retard del govern francès a pagar les compensacions per l’intent secessionista de l’illa d’Espíritu Santo, en el qual participaren colons francesos. El 1986 el govern intentà un viratge cap al bloc socialista en les seves relacions internacionals, intent que Austràlia i Nova Zelanda blocaren. L’escissió del VP el 1991 contribuí a la victòria en les eleccions del desembre d’aquell any de la coalició entorn de la Unió dels Partits Moderats (UPM). El seu líder, Maxime Carlot Kolman, es mantingué com a primer ministre fins que les eleccions legislatives de novembre del 1995 donaren novament la victòria a la UPM, però aquest cop amb l’elecció de Serge Vohor com a nou cap de govern. Una moció de censura al febrer del 1996 provocà, però, la remodelació del govern i el retorn de Carlot al càrrec de primer ministre. En política exterior les relacions amb França tendiren a normalitzar-se, malgrat algunes tensions, com les ocasionades a l’estiu del 1995 pels assaigs nuclears francesos al Pacífic. Al maig del 1997 Serge Vohor formà el quart govern des de les eleccions del 1995, i al novembre del mateix any el president Jean-Marie Leye dissolgué les cambres a causa de les acusacions de corrupció i inestabilitat, i convocà eleccions per al març del 1998, de les quals sortí un nou govern de coalició entre el Partit Nacional Unificat i el VP, dirigit per Donald Kalpokas. Tot i que la coalició no durà gaire temps i que el parlament aprovà una moció de censura a l’octubre del 1998, Kalpokas es mantingué en el seu càrrec fins el 24 de març de 1999, que el parlament elegí John Bani nou president.

Els primers anys del s. XXI, hom endurí la legislació bancària per tal de fer front a les crítiques de l’OSCE, reformes que aconseguiren que el 2003 l’organització retirés Vanuatu de la llista d’estats susceptibles d’afavorir el blanqueig de diners. El govern es veié afectat per una forta inestabilitat: després de l’elecció d’Edward Natapei com a primer ministre (2001), el seu antecessor en el càrrec, Barak Sope, fou condemnat per estafa de fons públics, bé que poc després fou perdonat. Al maig del 2004 Alfred Masing Nalo guanyà les eleccions generals, però el Tribunal Suprem anuŀlà els resultats. Al maig del 2004 la coalició de govern de Natapei perdé la majoria. Les eleccions generals de l’agost situaren Serge Vohor com a primer ministre i Kalkot Matakeslekele com a president. Vohor, però, perdé una moció de confiança al desembre i fou substituït per Ham Lini. Pel que fa a política exterior, Vanuatu tancà un acord amb Austràlia sobre una estratègia conjunta de cooperació al desenvolupament per a 2008-09, per tal d’orientar l’ajuda australiana al país. També signà dos acords amb la Xina en matèria militar i policial l’any 2005. Al març del 2007 es proclamà l’estat d’emergència a causa d’un esclat de violència ètnica que provocà la mort de tres persones i la detenció de dues-centes. Els fets s’originaren al campament de Blacksands, on residien molts dels emigrants de zones rurals. Al setembre del 2008 se celebraren les eleccions legislatives, sense que cap partit no assolís la majoria suficient per a formar govern i, poc després, la cambra tornà a elegir primer ministre Edward Natapei, del Vanuaku Pati (VP), el partit més votat. Al gener del 2002 un terratrèmol causà danys molt greus a la capital, Port Vila.

Llegir més...