De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla. Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya (Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc). Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems. El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes. En retornar d’un viatge a París, celebrà una important exposició personal als salons de l’Ateneu Alacantí, on presentà obres tan significatives com Arbrets, El Benacantil, Elx, Guadalest, Ifac, etc, totes elles, sembla, pintades per encàrrec exprés de l’ajuntament. A la diputació d’Alacant hi ha algunes obres seves, però la gran part de la seva producció —hi ha prop de mil olis seus catalogats— es troba en col·leccions privades.