És situada a la plana de Masòvia (Mazowsze), i és un nus molt important de comunicacions entre l’Europa central i l’oriental. Sorgida a la riba esquerra del Vístula, on hi ha la ciutat vella, a partir del segle XVIII s’expandí a l’altra banda del riu. Les funcions polítiques, administratives i culturals ocupen una tercera part de la població. També destaca la indústria. Les branques més importants són la de les construccions mecàniques i la indústria metal·lúrgica. Hi és també àmpliament representada la indústria alimentària. Té port fluvial i dos aeroports. És el principal centre científic, cultural i artístic del país, i té l’Acadèmia de Ciències de Polònia, i dotze instituts d’ensenyament superior, diversos teatres i sales de concert, etc. Centre d’ensenyament superior: Uniwersytet Warszawski, fundada el 1818, i Politechnika Warszawska, el 1826. És seu arquebisbal i primacial de tota l’església polonesa.
La història
Llogaret dominant un pas de barca del Vístula, adquirí importància als segles XIII-XIV amb la intensificació del comerç. Capital del ducat de Masòvia (1344) i del regne de Polònia (1596), en 1655-56 fou escenari d’acarnissades lluites entre suecs i polonesos, i al segle XVIII tingué un fort creixement urbà i demogràfic i una intensa activitat artística, literària i científica. Després del segon repartiment de Polònia (1793), fou ocupada pels russos, que l’hagueren d’evacuar, arran de la revolta de Pasqua del 1794; el seu retorn fou seguit d’una matança de població civil (prop de 25 000 víctimes). El tercer repartiment de Polònia (1795) l’atribuí a Prússia; del 1807 al 1814 fou capital del gran ducat de Varsòvia, i a partir del 1815 ho fou de la Polònia russa. Durant el segle XIX encapçalà la lluita per l’alliberament nacional. La revolta iniciada el novembre del 1830 a la seva universitat (fundada el 1818) dugué a una insurrecció general i a la formació d’un govern provisional; el setembre del 1831, malgrat una heroica defensa, Varsòvia fou ocupada un altre cop pels russos, comandats per Paskevič, que dirigí la brutal repressió subsegüent. Amb la industrialització, facilitada pel fet d’ésser centre de comunicacions ferroviàries, aparegué una combativa classe obrera, que s’uní a la burgesia liberal i a la intel·lectual en la lluita per la independència. El gener de 1863 Varsòvia inicià la segona insurrecció nacional, sufocada pels russos al cap de vuit mesos, i el 1905 s’uní al moviment revolucionari contra el tsarisme. Els alemanys l’ocuparen l’agost de 1915, i l’evacuaren l’onze de novembre de 1918, el mateix dia que fou proclamada la independència polonesa. Bombardejada per l’aviació alemanya des del primer de setembre de 1939 i assetjada per la Wehrmacht des del 17, hagué de capitular el 29; la brutal ocupació nazi culminà l’abril-maig de 1943 amb l’extermini dels 40 000 jueus encara confinats al gueto (uns 500.000 de Varsòvia i d’altres ciutats havien estat conduïts els mesos precedents a camps d’extermini). El primer d’agost de 1944, davant la proximitat de les tropes soviètiques, els varsovians es revoltaren, dirigits pel general Bór Komoroski; però, en no acudir en el seu ajut l’exèrcit roig, hagueren de capitular el 2 d’octubre; tot seguit els nazis arrasaren la major part de la ciutat i dugueren més de 350.000 dels seus habitants a camps de concentració. Quan, el 17 de gener de 1945, Varsòvia fou alliberada, els seus pobladors, que el 1939 eren 1.250.000, s’havien reduït a 120.000. La reconstrucció fou ràpida i, en els aspectes fonamentals, acabà el 1949.
El patrimoni arquitectònic i artístic
Entre els monuments religiosos de la ciutat cal destacar la catedral, Katedra Świetego Jana (de la fi del segle XIII, refeta en estil neogòtic al segle XIX i reconstruïda el 1966), la Kościol Najświetszej Marii Panny (segle XV) i la Kościol Św. Marcina (segle XIV), i entre els civils, els palaus barrocs dels Sapieha, Krasiński i Ostrogski i el palau Radzivill, refet el 1819 en estil neoclàssic, actualment seu del consell de ministres. Entre els museus, els principals són el Muzeum Narodowe i el Państwowe Muzeum Archeologiczne. Ciutat nadiua de Chopin, hi té lloc un concurs Chopin cada cinc anys, i també un festival de música cada any.