i Mário Cesariny de Vasconcelos | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mário Cesariny de Vasconcelos

poètica poètica
Poeta i pintor portuguès.
Lisboa, 9 d’agost de 1924 — Lisboa, 26 de novembre de 2006

El 1947 anà a París, on conegué André Breton i descobrí el surrealisme, del qual fou el principal propagador a Portugal. Aquest mateix any fundà a París, juntament amb altres artistes, el Grupo Surrealista de Lisboa i, posteriorment, el grup dissident Os Surrealistas. Perseguit pel règim dictatorial portuguès fins el 1975 a causa de la seva homosexualitat, des de mitjan anys seixanta subsistí gràcies a la pintura, que segueix també els postulats surrealistes. Posteriorment hom el rehabilità i la seva obra fou reconeguda. Dels reculls poètics es destaquen Corpo visíbel (1950), Discurso sobre a reabilitação do real quotidiano (1952), Pena capital (1957), Planisferio (1961), Burlescas, teóricas e sentimentais (1972), Primavera Autónoma das Estradas (1980), O Virgem Negra (1989) i Titânia (1994). Organitzà l’Antologia Surrealista do cadaver esquisito (1961) i recollí documents sobre el surrealisme portuguès en A Intervenção surrealista (1966).

Data de revisió: 
2014-02-12
Llegir més...