i Nicanor Vázquez i Ubach | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nicanor Vázquez i Ubach

pintura pint i dibuix dib
Pintor i dibuixant.
Barcelona, 1861 — Barcelona, 1930

Aprengué litografia a París (1882-83). En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com “L’Esquella de la Torratxa” (1889-1907), “La Ilustració Catalana”, “El Gato Negro”, l’almanac de “La Campana de Gràcia” , el diari “La Tribuna” —on fou cronista gràfic d’actualitat—, “Catalunya Artística”, “Pluma y Làpiz”, “La Hormiga de Oro”, etc. Il·lustrà diversos llibres. Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de Belles Arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911. Ensenyà a l’Ateneu Obrer de Barcelona, on creà la classe de dibuix del natural. Fou premiat a les exposicions de belles arts de Barcelona del 1891 (Apunts) i el 1911 (Apunts del natural). El 1912, passats els cinquanta anys, anà a l’Argentina i residí a Buenos Aires. Hi fou professor de dibuix de Belles Arts i cap de taller a l’Escuela Industrial de la Nación; allà col·laborà en diverses revistes a la secció gràfica. Residí més tard a Dolores (1916), però retornà a Buenos Aires, on féu una important exposició individual al Salón Costa el 1919. Pintà jardins i retratà la vida del carrer, del metro i del port. El 1927, després de passar per Rio de Janeiro, tornà a Catalunya. De nou a Barcelona el 1927, exposà a les Galeries Laietanes (1928 i 1929). Artista eclèctic, als seus dibuixos matisà el realisme amb ressonàncies de l’arabesc Art Nouveau. Autor eminentment realista i de segura capacitat de síntesi plàstica, excel·lí en la crónica gràfica, peró també com a pintor a l’oli. Sobressortí en paisatges d’empastament fluid i colors nets dins una estètica similar.

Llegir més...