i Manuel Vázquez Montalbán | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán
© AVUI/C.CALDERER
literatura lit
Escriptor en llengua castellana.
Barcelona, 27 de juliol de 1939 — Bangkok, 17 d’octubre de 2003

Estudià filosofia i lletres i periodisme. Col·laborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novel·lística constitueïren els eixos de la seva activitat literària. Escriví algunes de les seves obres en català. Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint l’ha portat a adoptar la forma de pamflet o de manifest: Manifiesto subnormal (1970), Crónica sentimental de España (1971), document irònic i nostàlgic de la postguerra espanyola, La penetración norteamericana en España (1974) i l’al·legat contra el neoliberalisme contemporani Panfleto desde el planeta de los simios (1995), etc. En la novel·lística es decantà amb preferència pel gènere negre, i creà la figura del detectiu Pepe Carvalho, protagonista de molts dels seus relats policíacs: Yo maté a Kennedy (1972), Tatuaje (1974) Los mares del sur (premi Planeta 1979), Asesinato en el Comité Central (1981), Los pájaros de Bangkok (1983), El balneario (1986), Quinteto de Buenos Aires (1997), El hombre de mi vida (2000), i, pòstumament, Milenio Carvalho (2004, 2 volums). A banda, en El pianista (1985), s’interrogà sobre el paper de l’artista en la societat; en Galíndez (1990, premi nacional de Narrativa 1991 i premi Europa de literatura 1992), construïda a partir d’un persontage real, ordí una intriga política. En Autobiografia del General Franco (1992) construí una versió personal del dictador i El estrangulador (1994, premi de la Crítica) és una història rocambolesca en un univers kafkià. O César o nada (1998), és una novel·la sobre la família Borja, i en Y Dios entró en la Habana (1999), féu una reflexió sobre el règim de Fidel Castro a través del diàleg amb diversos personatges. En una de les darreres novel·les, Erec y Enide (2002) transposè en una sàtira contemporània la narració medieval homònima de Chrétien de Troyes. A banda, és autor també de poesia ( Una educación sentimental , 1967; Praga , 1982; Pero el viajero que huye , 1991, etc) de caire autobiogràfic, així com d’obres teatrals ( El viaje , 1989; textos del musical Flor de Nit , 1992, etc.), de reportatges, entrevistes i articles ( Mis almuerzos con gente inquietante , 1984; Elogis desmesurats , 1997) i d’obres de tema divers ( L’art de menjar a Catalunya , 1977; Barcelones , 1987; El escriba sentado , 1997; Blancanieves y los siete enanitos , premi Scanno 1997. Pòstumament foren publicades Fútbol. Una religión en busca de Dios (2005) i Jack el decorador (2008). Entre d’altres guardons, rebé els premis Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra (1995), Ciutat de Barcelona (1998) i Grinzane Cavour 2000 per la seva carrera literària. Fou membre del comitè central del PSUC. El 2004 es creà el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán.

Llegir més...