Veciana

Família originària de Sarral (Conca de Barberà).

Instal·lada a Valls (Alt Camp) des de la fi del s XVII, es destacà al s XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap. Pere Anton Veciana i Rabassa (1704), fill de Josep Veciana i Moles, filipista durant la guerra de Successió, batlle de Valls i fundador d’aquest cos policíac, fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit, que fou succeït, per part seva, pel seu fill Felip Veciana i Dosset (Valls, Alt Camp ~1735 — 1789) des del 1762 (després d’haver-ne estat caporal des de l’edat de deu anys), casat (1755) amb Maria de Miró i Bover, de Reus; fou també batlle de Valls, tinent coronel d’infanteria des del 1770, membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona i amic de fra Diego José de Cádiz, predicador molt popular. Fou succeït (1798) pel seu fill gran, Pere Màrtir de Veciana i de Miró. L’hereu d’aquest, Pere Pau de Veciana i Pastoret, casat l’any 1815 amb Felipa Martí, filla del famós científic Antoni de Martí d’Ardenya (la seva germana Maria Josefa es casà amb un fill del mateix doctor), l’havia succeït com a comandant de les esquadres des de l’any 1828, però l’any 1835 renuncià el càrrec, per a ell mateix i per als seus descendents. Altres membres del llinatge Veciana es destacaren com a oficials de l’exèrcit en diverses guerres del s XVIII: Joan Francesc Veciana i Civit, fill del fundador de les esquadres, morí l’any 1746 a la batalla de Piasenza, a Itàlia. Josep Veciana i Civit (Valls 1715 — Màlaga ?) fou cavaller de Sant Jaume (1763) i mariscal de camp: organitzà el segon regiment d’infanteria lleugera de Catalunya, a més de diverses companyies per a Amèrica, Castella i Extremadura, i una companyia de fusellers per als boscs reials; es destacà en el setge de Gibraltar, i fou governador de la Costa de Granada. Més endavant, Benvingut de Veciana i de Pastoret prengué part en la guerra del Francès.