Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda. Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española. La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant; cal esmentar El hombre de mundo (1845) i La muerte de César (1865). Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego (1853). El seu fill, Ricardo de la Vega (1839-1910), també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma (1894), musicada per Bretón.