i Josep de Vega i de Sentmenat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep de Vega i de Sentmenat

història hist
Erudit i polític.
Cervera, Segarra, 1754 — Cervera, Segarra, 1831

Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes. Fou síndic i regidor de l’ajuntament de Barcelona i el 1808 fou nomenat per la ciutat per assistir a la junta de Baiona. Després del 1810 fou elegit diputat a les corts de Cervera i anà després a Cadis. Mantingué una extensa relació epistolar amb personalitats de l’època (Finestres, Caresmar, Dou, etc). Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1772 i hi presentà interessants treballs, com un estudi sobre els trobadors provençals i catalans. Escriví també unes Memorias y noticias para la historia de San Félix Mártir gerundense... (1798) i una Relación de la exemplar vida, virtudes y letras del P.Pedro Ferrusola... (1808). El 1790 començà a explicar la filosofia suarista a la Universitat de Cervera. Fou un dels primers col·lectors de poesia popular, de la qual recollí un extens mostrari, que passà posteriorment a Marià Aguiló.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...