i Simone Veil | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Simone Veil

Simone Veil
© Parlament Europeu
ciències polítiques polít
Política i activista francesa.
Niça, 13 de juliol de 1927 — París, 30 de juny de 2017

De nom de soltera Simone Annie Jacob. A causa del seu origen jueu, el 1944 la Gestapo l’arrestà juntament amb la seva família. Deportada a Alemanya, fou internada al camp de concentració d’Auschwitz amb la seva mare, que hi morí, i una germana. Un cop alliberada, es graduà en dret a l’Institut d’Études Politiques i obtingué el títol de jutge (1956). Posteriorment treballà durant set anys a l’administració penitenciària, on lluità per millorar les condicions de les presons. Més tard, exercí alts càrrecs en el ministeri de Justícia i el 1970 fou nomenada secretària general del Consell Superior de la Magistratura. Membre de la centrista Union pour la Démocratie Française, fou ministra de Sanitat del govern Chirac-Barre sota la presidència de V. Giscard d’Estaing (1974-79). La proposta de legalització de l’avortament (adoptada el 1975) li valgué ferotges atacs dels sectors més conservadors i, al mateix temps, constituí una de les fites de la lluita per l’emancipació de les dones. Tornà a ocupar el càrrec del 1993 al 1995 en el govern d’Édouard Balladur sota la presidència de François Mitterrand. Del 1998 al 2007 fou membre del Consell Constitucional. Membre del Parlament Europeu del 1979 al 1993, n’ocupà la presidència del 1979 al 1982 (fou la primera dona en el càrrec), i fou cap del grup demòcrata i liberal del 1984 al 1989 i, com a diputada, membre de les comissions de Medi Ambient i Seguretat Alimentària, i d’Afers Polítics del 1984 al 1992 i, posteriorment, de Política Exterior. Presidenta honorària de la Fundació per a la Memòria de la Shoah (2000) i membre del comitè de direcció del Fons per a les Víctimes del Tribunal Penal Internacional (2003). El 2008 ingressà a l’Académie Française. Fou guardonada amb els premis Carlemany (1981), Príncipe de Asturias (2005), Llibertat (2009), concedit per l’associació Dones per la Llibertat i la Democràcia, i la Legió d’Honor (2009).

Data de revisió: 
2017-06-30
Llegir més...