i Venceslau I | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Venceslau I

SinònimVenceslau IV de Bohèmia
SinònimVenceslau IV de Bohèmia
història hist
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1378-1400), rei dels Romans (1376-78), rei de Bohèmia (Venceslau IV: 1363-94, 1395-1400), príncep elector de Brandenburg (Venceslau I: 1373-78) i duc de Luxemburg (Venceslau II: 1383-87).
Nuremberg, 26 de febrer de 1361 — Praga, 16 d’agost de 1419

Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz. En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament. Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger (1389). Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat. Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè. Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats. Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù (Joan GaleàsI de Milà), i li vengué la sobirania de les ciutats llombardes dependents de l’Imperi (1395-96). Els electors i prínceps deposaren jurídicament Venceslau i nomenaren un successor imperial (1400). Continuà regnant a Bohèmia, fins que tornà a ésser empresonat, i fou fet regent el seu germà, el rei SegimonI d’Hongria (1402). Lliure després, donà suport al moviment dels hussites; però, en ésser condemnats al concili de Constança (1415), decidí de reprimir-los. Morí d’apoplexia en assabentar-se de la defenestració d’uns senadors de Praga per part dels hussites. No tingué descendència, i el succeí el seu germà Segimon.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...