i Emili Vendrell i Ibars | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Emili Vendrell i Ibars

Emili Vendrell i Ibars
© Fototeca.cat
música mús
Tenor.
Barcelona, 13 de gener de 1893 — Barcelona, 1 d’agost de 1962

Format musicalment a l’Orfeó Català, del qual fou diverses vegades solista, celebrà també recitals de lieder , especialment en català. A partir del 1922 es dedicà a l’escena i participà en la temporada del Teatre Líric Català, celebrada al Teatre Tívoli de Barcelona, on interpretà obres d’E.Granados, E.Morera, A.Nicolau, etc. L’any 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela, a Madrid, i poc després actuà a l’Amèrica del Sud, Itàlia, França i Anglaterra. Del seu repertori es destacaren Doña Francisquita , d’A.Vives, i Cançó d’amor i de guerra , de Martínez i Valls. És autor d’obres, com El mestre Millet i jo (1953) i El cant (1955, publicada també en castellà). Obtingué una gran popularitat amb les seves interpretacions de cançons tradicionals catalanes. Efectuà un gran nombre d’enregistraments en discs i es retirà el 1953. El seu fill Emili Vendrell i Coutier (Barcelona 1924), també cantant, ha escrit juntament amb Xavier Foz el llibre El meu pare, Emili Vendrell (1966).

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...