i Elefthèrios Venizelos | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Elefthèrios Venizelos

Elefthèrios Venizelos
© Fototeca.cat
història del dret hist dr i història hist
Polític i jurista grec.
Murniés, La Canea, 1864 — París, 1936

Prengué part en la revolta cretenca contra els turcs (1897) i obtingué de les grans potències occidentals el reconeixement de l’autonomia de Creta. En ésser nomenat alt comissari de l’illa el príncep Jordi de Grècia (1901), fou un dels seus consellers; però aviat discrepà del seu govern i, en oberta oposició a ell, proclamà pel seu compte l’enosi de l’illa a Grècia (1905), unió que es consolidà definitivament al cap de tres anys i que fou saludada amb gran fervor per intel·lectuals i polítics nacionalistes catalans ( Missatge al Rei dels Hel·lens ). President del consell de ministres a partir de la revolució del 1909, marcà la política grega durant 25 anys (1910-35). Artífex de l’aliança balcànica contra Turquia, obtingué per al seu país l’annexió de la Macedònia sud-oriental i de diverses illes de la mar Egea. En iniciar-se la Primera Guerra Mundial, topà amb el rei Constantí I, partidari de les potències centrals. Venizelos constituí un govern provisional a Tessalònica i declarà la guerra a Alemanya, amb la qual cosa aconseguí el reconeixement de França i la Gran Bretanya, que obligaren el rei a abdicar i que, acabada la guerra, en els tractats de Neuilly i Sèvres (1919), afavoriren el ministre grec amb diverses concessions (cessió de Macedònia, Tràcia i Esmirna amb una franja interior de l’Àsia Menor). Aquesta recuperació territorial representava el triomf de la Gran Idea , constantment sostinguda pels grecs. Però l’ofensiva de la nova Turquia, que renaixia sota la direcció de Mustafà Kemal , no es féu esperar. Ultra això, l’odi dels seus adversaris grecs (partidaris de l’inepte Constantí, novament al tron), com també la política de la Gran Bretanya al S dels Balcans, conduïren el país al gran desastre del 1922, que comportà la pèrdua de l’Àsia Menor i la fi de la utopia imperialista dels hel·lens. Venizelos, però, encara aconseguí en el tractat de Lausana la signatura de la pau amb Turquia en unes condicions honroses. Novament a Atenes (1924), hi exercí el poder en dues ocasions, la darrera de les quals (1928-32) en règim de dictador. Bandejat pels seus compatriotes, es retirà a Creta i intentà una nova insurrecció armada, que reprimí durament el general Kondilis. Refugiat a París (1935), fou condemnat a mort en rebel·lia i morí al cap de poc temps. Personatge tràgic, eternament discutit, ambiciós, venjatiu i rancorós, però patriota autèntic, és una de les figures cabdals de la Grècia moderna.

Col·laboració: 
AES
Llegir més...