Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s. XX. El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèl·lica catalana (com durant la Guerra Gran, en 1793-95). Antonio García Gutiérrez escriví un drama (Venganza catalana, 1864) que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials castellanes.