Antonio di Ventimiglia e Lauria

(?, ? — Malta, 1415)

Noble, segon comte de Collesano, baró de Due Petralie, Ismello, Caronia i Belice, gran camarlenc de Sicília (1392) i un dels quatre vicaris de la reina Maria I.

Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebel·là contra el rei Martí I i col·ligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394. Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner. Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu. Es tornà a rebel·lar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns. Per intercessió del gran conestable Jaume de Prades, baró de Caccamo, el 1398 fou perdonat. Es rebel·là, però, per tercera vegada i altra vegada li foren confiscats els béns i fou enviat a l’illa de Malta, des d’on combaté els barbarescs. Perdonat novament, el rei li retornà els béns el 1414.