Signà amb el pseudònim de Felip Palma. De formació autodidàctica i seguint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a Joventut, i que recollí posteriorment a Asprors de la vida (1904). Col·laborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intel·lectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura.
La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista. El 1907 publicà la novel·la La caiguda, i pòstumament La Novel·la d’Ara reedità algunes de les seves narracions agrupades a La bona gent (1925) i Revenja (1926).
També conreà el teatre i assolí un cert reconeixement amb les peces Isolats (1909) —una reivindicació feminista de la individualitat—, L’enrenou del poble (1909) i La força del passat (estr. 1911).