Vida i obra
Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a Levante i Jornada, diaris aleshores del Movimiento a València. Ben aviat, però, influït per Dionisio Ridruejo, abandonà la Falange i l’any 1962 participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic. Per la seva participació en aquell encontre —batejat pel règim franquista com a Contubernio de Munich—s’exilià a París un any. De retorn a l’Estat espanyol fou desterrat alguns mesos i detingut diverses vegades.
Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma (1970). Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà en la creació, a València, de Comissions Obreres i del Banc d’Exportació i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976, poc abans de la fusió amb el PSOE, per a romandre independent.
Amb el seu nom o amb pseudònim col·laborà en diversos mitjans: Valencia Fruits, La Vanguardia, Levante, El Mercantil Valenciano, Madrid, Destino, Cuadernos para el Diálogo, Tele-exprés, Informaciones, Avui, El País, Serra d’Or, Dos y Dos o El Temps. Fou autor dels llibres Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978, amb Francesc Jarque), dins de la sèrie Catalunya Visió. Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Entre altres guardons se li concedí la Medalla d’Or de la Universitat de València (1995) i la Creu de Sant Jordi (1997).
Bibliografia
- Beltrán, A. (1993): Vicent Ventura: converses amb un ciutadà. València, Tàndem Edicions.